SÍNDROME D'ULISES

Sempre que ens parlen de la immigració, ens parlen de treball, de cotitzacions, de jubilació, i darrerament, també de natalitat com aspecte "positiu" del fenomen,  moltes vegades sense adonar-nos utilitzem la immigració només des del punt de vista del nostre benestar, anul·lant en tot moment tot el que és la persona. 

La immigració no deixa de ser un tema molt sensible com sempre es diu, aplicant una política d'immigració molt demencial “psiquiàtricament parlant", polítiques que limiten molt les possibilitats d'aquests ciutadans, les mateixes politiques que amb la intenció de regularitzar a aquestes persones, incrementen el número de gent "sense papers" o amb situació d'irregularitat sobrevinguda que ara mateix és el pa de cada dia, tota aquesta gent es veu després vivint en un espai de marginació i de misèria, a banda de la societat. 

Un exemple d'aquesta mala praxis és el fet de relacionar les autoritzacions de residència amb les de treball, per exemple: una persona per renovar el permís de residència d'un any necessita demostrar que ha cotitzat un mínim de 6 mesos en el últim any i estar d'alta en la Seguretat Social en el moment de renovar, i sempre que demostri que la finalització de la primera feina va ser per acomiadament o per fi del contracte, mai per baixa voluntària ... Això implica que has d'aguantar tot el que puguis en aquesta feina per més precària que sigui, i el que és  més greu, és mantenir o trobar feina en el context laboral actual... Molta exigència i molts requisits per una persona que està en un procés "d'integració". 

Totes les persones que passen per aquesta situació són possibles candidates  d'una malaltia mental greu que s'anomena síndrome d'Ulises. 

Els símptomes de la síndrome d'Ulises es caracteritzen segons Joseba Achtegui per un estrès crònic, molt intens, i múltiple, ja que tot això origina un grapat de factors de dol derivats de la migració. El procés migratori sempre està acompanyat pel dol.

En el món psiquiàtric el dol està definit com un procés psicològic de reorganització de la personalitat que es produeix quan l'individu perd alguna cosa molt important per a ell, en aquest cas seria la família, amics, llengua, la posició social, els costums culturals, la seguretat en sí mateix... Es necessita molta força psicològica i física per resistir en aquestes situacions. 

Sovint ens trobem amb persones que estan vivint aquest procés de dol i estan intentant fer una reorganització personal sense cap tipus d'ajuda, i al mateix temps amb la pressió de factors externs com: la persecució policial, explotació laboral, entre altres. 

El dol afecta també als autòctons, migrar és un procés que dóna lloc a canvis a la vida, no només pels que volen immigrar, sinó també en la societat d'acollida, així com en la vida dels familiars que es queden en els països d'origen. És com una partida d'escacs, mous una peça i la partida i canvia completament la partida. La immigració és  un fenomen social, i com tots els fenòmens socials, té repercussions sobre el conjunt de la societat. 

Com a societat hem de ser conscients que aquestes malalties ens poden afectar directament o indirectament a la nostra vida, i hem de saber les raons i el perquè de les coses, això ens farà més forts i més eficaços a l'hora d'actuar, i sobre tot ara que aspectes de la vida com les migracions estan a l'agenda de tothom, en situacions de crisi ens podem trobar amb persones que mai haguéssim pensat que deixarien casa seva per anar a buscar una vida millor, sigui el nostre fill o filla.