JO SÓC UN DELS REIS DEL FI

Jo sóc un dels reis de la fi

Salto del meu cavall en l'últim hivern.

Sóc l'últim sospir de l'àrab.

No trec el cap sobre els terrats i no miro al meu al voltant

per si em veu aquí algú que em conegui i sàpiga que he polit el marbre de les paraules perquè la meva dona travessi descalça camps de llum.

No trec el cap per la nit per a no veure una lluna que il·luminava tots els secrets de Granada cos a cos.

No trec el cap per l'ombra per a no veure a algú portant el meu nom i corrent enrere meu: descarrega'm del teu nom i dóna'm la plata de l'àlber.

No miro cap a enrere per a no recordar que vaig passar per la terra.

No hi ha terra en aquesta terra des que el temps es va trencar entorn de mi, fragment a fragment.

No estava enamorat per a creure que les aigües eren miralls,

com els vaig dir als meus vells amics.

I no hi ha amor que intercedeixi per mi.

Des que he acceptat el pacte de pau no tinc present per a passar demà prop de la meva ahir.

Castella hissarà la seva corona sobre el minaret de Déu.

Escoltaré el soroll de les claus en la porta de la nostra edat d'or.

Adéu a la nostra història.

Seré jo qui tancarà l'última porta del cel?

Jo sóc l'últim sospir de l'àrab.

Vui compartir amb tots vosaltres aquesta poesia de Mahmud Darwich,es una obra d'art perquè parla de la decadència de tota una cultura, al mateix temps el orgull del poble àrab i per mes gran que sigui una cultura com la àrab es molt semblant a la catalana sobre tot si torneu a llegir aquest tros de la poesia :

“Des que he acceptat el pacte de pau no tinc present per a passar demà prop de la meva ahir”

Sense passat no hi ha futur i no com diuen algun no s’ha de remoure el passat i mirar al futur ...

La gran evasió, Presó i Terrorisme : [versió marroquina]

Sembla el títol d’una pel·lícula però no es axis, Segons fonts de l'aparell de seguritat marroquí, les 9 persones empresonades a la presó de Kenitra per a la seva participació en els atemptats de Casablanca el 2003 (i condemnades a 20 anys de presó), han aconseguit escapar, el passat dilluns 7 abril de 2008 a trenc d'alba, gràcies a un túnel soterrani. Tant dir com el cap d'obra de John Sturges i la producció de la pel·lícula culte «La gran evasió» amb, entre altres, el actor Steve Mc Queen, ha servit d'inspiració.

«Tothom sap que les presons al Marroc són verdaders nius de corrupció. Això està omnipresent a l'exterior, perquè passa això dins de les presons ? qualsevol persona interna port aconseguir tots els productes alimentaris, drogues, Alcohol, targetes telefòniques, cigarretes,tot el que vol…no mes a canvi de diners, i perquè no, llibertat també . En el cas precís, i segons el correu dels evadits, no hi hauria hagut complicitat del personal penitenciari, però no se sap mai» , declara una font ben informada.

Per a l'hora, una verdadera persecució ha estat llançada des que la notícia ha estat escampada al país. Els llocs fronteres han estat sensibilitzats i el centre de vetlla, és a dir tots els actors encarregats de la seguretat del país, han estat activats.

Originaris de Casablanca, els antics pensionistes del centre penitenciari de Kenitra no han deixat de clamar la seva innocència i han «justificat» la seva evasió com a únic recurs per trobar la llibertat.

Aquest nou assumpte d'evasió, aproximadament poc espectacular, llança el debat sobre el funcionament de les presons al Regne. Mentre que la superpoblació de la presó ha estat puntejada del dit des de fa anys, les pràctiques com la corrupció semblaven ser «normalitzades» fins i tot banalitzades. Certament, en aquest estadi de l'enquesta, és massa prematur per treure conclusions. No obstant això, la «pista» de la complicitat no hauria de ser apartada pels investigadors.

Com les eines necessàries a la construcció del famós túnel tenen pogut ser introduïts en la presó ? Aconseguir cavar desenes fins i tot centenars de metres en sota sòl no és no un exercici de tot descans. Cal cavar hores i hores al nas i a la barba dels vigilants. On han passat els quilograms de terra ? Com 9 persones «domiciliades» en diferents cel·les han pogut prendre la fugida en el mateix timing ? Tantes interrogacions de les quals les respostes condicionaran l'explosió de la veritat.

Però això no deixa de demostrar la poca transparència del funcionament de les presons entre altres organismes governamentals al Marroc , la meva conclusió es: molta corrupció i poca responsabilitat política i no diré professional ja que les condicions dels treballadors de les presons al Marroc a vegades es pitjor que la dels personers.

Tots i totes al carrer el 1r de Maig !

El 1r de Maig, els homes i dones que apostem per una transformació radical de la societat hem de sortir al carrer per combatre les condicions laborals, socials i de vida que ens imposa el capitalisme precari, per fer sentir la nostra solidaritat i lluita sindicalista amb el conjunt de lluites socials del món.

Tots i totes al carrer !

Que ens sentin el 1er de Maig ! Un altre món es possible sense capitalisme i amb drets reals. Tots i totes a la manifestació:

12:00 hores, Plaça independència, Girona.

Una Rosa i un Llibre

Una diada amb molta historia enrera sempre m’ha agradat i un dia com aquest m’enrecordo el primer dia que ho vaig viure, ha sigut fantàstic ! els enamorats es regalen dos coses que pel humans son molt valuoses, la rosa, símbol de la bellesa i les coses mes maques que ens ha donat la naturalesa i el llibre, el testimoni de tota la historia de la humanitat, i desprès preguntant i cercant he trobat coses que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.

I també aquest caire que no podem oblidar, el nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.

Una diada amb mols de sentiments i historia no es pot celebrar que amb un Llibre i una Rosa.

Feliç Sant Jordi !!

El PP proposa: "visat per punts pels immigrats"

• Els punts s'atorgaran en funció de les possibilitats d'integrar-se que tingui un immigrant.

• Insisteix que s'expulsarà immediatament als immigrants que hagin comès algun delicte.

El PP engegarà, si guanya les eleccions, un sistema de visat "per punts" per a afavorir l'arribada A Espanya d'aquells immigrants que, per la seva capacitat, facilitat “d'integració”, o experiència en determinats sectors, siguin requerits pel mercat de treball.

Aquesta és una de les propostes del programa electoral del PP que ha avançat en roda de premsa el seu responsable, Juan Costa, qui ha assenyalat que el seu partit vol donar "un nou impuls" a la regulació de la immigració, "substituint la política del contingent únic que existeix ara" i establint aquest nou sistema.

Els estrangers concursaran en un sistema de punts que variaran segons la seva possibilitat “d'integració” Segons el document que recull les bases del programa electoral, si el PP guanya les eleccions del 8 de març crearà "un nou sistema de visats i permisos per a l'entrada legal a Espanya", de manera que "els estrangers concursaran en un sistema de punts, que seran atorgats en funció de circumstàncies que afavoreixin la seva integració". Costa ha explicat que aquest sistema no s'aplicarà per a immigrants "que venen de determinats països amb els quals podem tenir vincles històrics o preferencials", o tinguin capacitat o formació "que pugui ser important" per al funcionament de l'economia per cobrir una manca concreta.

"Complir les lleis i respectar els costums" Mitjançant la signatura del contracte d'integració anunciat pel PP, l'immigrat es comprometria a "complir les lleis, respectar els costums dels espanyols, aprendre la llengua, pagar els seus impostos" i a treballar "activament per a integrar-se

D’aquí ve la meva preocupació davant "d’aquesta competició en la qual semblen estar ficats els partits polítics, més els de la dreta, per mostrar qui manté una postura de major fermesa enfront de la immigració". i subratllant que la proposta de Rajoy "dóna a entendre que els immigrats no respecten la llei i, per tant, que són criminals, terroristes....", mentre que Gregorio Peixos-Barba, un dels pares de la Constitució, creu que aquesta proposta promogui la xenofòbia i busca un "vot concret" el vot de la part mes racista de la societat.

Aquestes son les apostes d’un partit xenòfob i racista i ara suposo que entre Rajoy i Duran en obligaran als immigrats a ser bons per tenir mes punts , i que cridem “Raul a la selecció !!” i a insultar a Luis Aragonès i insultar a Hamilton ... sentin les ultimes declaracions dels del PP i CIU ja em puc esperar tot de gents sense escrúpols que utilitza al col·lectiu mes dèbil parlant políticament per guanyar els vots dels mes racistes.

La meva pregunta ara mateix es :

Amb un immigrat amb dret a vot tindrien collons a poroposar això ?

tal com esta la Democracia tot al final poden dir :

LA NENA / EL CRIT

En la platja hi ha una nena,

la nena té família

I la família una casa.

La casa té dues finestres i una porta...

En el mar, un cuirassat es diverteix caçant als quals caminen

Per la platja: quatre, cinc, set

Cauen sobre la sorra.

La nena se salva per poc,

Gràcies a una mà de boira,

Una mà no divina que l'ajuda.

Crida: Pare! Pare! Aixeca't, tornem: el mar no és com nosaltres.

El pare, amortallat sobre la seva ombra, a la mercè de l'invisible,

No respon.

Sang en les palmeres, sang en els núvols.

la veu s'alça i s'escampa per la mes llunyana platja.

Crida en la nit deserta.

No hi ha eco en l'eco.

Converteix el crit etern en notícia Ràpida que deixa de ser notícia quan

Els avions tornen per a bombardejar una casa

Amb dues finestres i una porta.

En aquestes dates tan assenyalades amb molta felicitat i festes m’agradaria ser el que us faig recordar que moltes parts d’aquest mon hi ha nens que criden patin les bales de les armes del opressor i un exemple es Palestina.

Bones festes a tots i totes !

IMMIGRACIÓ UN REPTE SERIÓS

Quant es parla de la immigració sempre es parla superficialment i sense proposar solucions reals a aquest fenomen, però jo voldria parlar de Europa i l’Àfrica per tractar aquest fenomen.

Començant per la visió estrictament mercantil que te a Comissió Europea de la immigració, sempre considerant als immigrants com mers factors econòmics, i només obre les portes a aquells que són interessants per a les necessitats immediates del mercat, aquí destaco les actuals polítiques migratòries europees, només son actes de cooperació entre Estats i nacions amb interessos similars i polítiques purament militars i policíacs de control de fronteres. Insisteixo sobre que no s’han d'imposar-se quotes d'entrada d'immigrants en els països que es lo que se estan fen ara, sinó crear una política comuna europea de fronteres i una política comuna de concessió de visats, especificant el seu caràcter de permanència.

Sense anar mes lluny a Espanya, per exemple, sí que necessita un gran nombre d’immigrants, sobretot si aquest estat vol sostenir el seu creixement econòmic i un índex de població notori, mantenint així el seu poder en el Consell Europeu. Perdre població suposaria perdre vots a Europa segurament, també s’ha d’assenyalar que la política migratòria ha de sustentar-se sobre tres pilars inseparables: control de les fronteres i concessió de visats, política d'integració i política de coodesenvolupament. “El problema de la immigració”. (cal destacar aquí que no es vol assenyalar la immigració coma problema si no el problema que te la immigració) és que no es tracta únicament d'un factor econòmic sinó d'un fet social total que toca tots els nivells de la vida comuna. També s’ha de calcar que no es pot elaborar una política d'immigració sense contar amb l'opinió dels països d'origen, i es lo que esta fen precisament Europa actualment, els quals les seves reivindicacions no són conegudes pels països europeus.

Àfrica és el continent amb major nombre de fluxos migratoris del món i Europa només rep un 5% d'aquests moviments de persones. És un continent destrossat i els Governs europeus intenten jugar amb aquestes factors en el seu profit, establint acords econòmics que solament produïxen l'enfonsament d'aquests països. El filòsof francès Sami Nair va assenyalar en uns dels seus articles “que s’han de crear polítiques de coodesenvolupament serioses i axis generar riquesa en els països d'origen, a fi que la població no vegi l'emigració com única via de sortida”.

La solució ve esta en que s’han d'obrir els mercats als productes africans, lluitar contra la corrupció dels governs i cancel·lar el deute extern, que és el principal instrument de subdesenvolupament d'aquests països.

A més, la corrupció de les elits i els governs dels països africans són una causa important del subdesenvolupament del continent. En 15 anys, el desafiament d’Europa va a ésser com organitzar els fluxos migratoris de Àfrica i es evident que ha sigut un fracàs, perquè el continent està en marxa i no es pararà a Canàries, sinó que se expandirà per tota Europa, pel que és imprescindible realitzar un gran treball polític i, sobretot, de comunicació.