dissabte, 24 de novembre del 2007

IMMIGRACIÓ UN REPTE SERIÓS


Quant es parla de la immigració sempre es parla superficialment i sense proposar solucions reals a aquest fenomen, però jo voldria parlar de Europa i l’Àfrica per tractar aquest fenomen.

Començant per la visió estrictament mercantil que te a Comissió Europea de la immigració, sempre considerant als immigrants com mers factors econòmics, i només obre les portes a aquells que són interessants per a les necessitats immediates del mercat, aquí destaco les actuals polítiques migratòries europees, només son actes de cooperació entre Estats i nacions amb interessos similars i polítiques purament militars i policíacs de control de fronteres. Insisteixo sobre que no s’han d'imposar-se quotes d'entrada d'immigrants en els països que es lo que se estan fen ara, sinó crear una política comuna europea de fronteres i una política comuna de concessió de visats, especificant el seu caràcter de permanència.

Sense anar mes lluny a Espanya, per exemple, sí que necessita un gran nombre d’immigrants, sobretot si aquest estat vol sostenir el seu creixement econòmic i un índex de població notori, mantenint així el seu poder en el Consell Europeu. Perdre població suposaria perdre vots a Europa segurament, també s’ha d’assenyalar que la política migratòria ha de sustentar-se sobre tres pilars inseparables: control de les fronteres i concessió de visats, política d'integració i política de coodesenvolupament. “El problema de la immigració”. (cal destacar aquí que no es vol assenyalar la immigració coma problema si no el problema que te la immigració) és que no es tracta únicament d'un factor econòmic sinó d'un fet social total que toca tots els nivells de la vida comuna. També s’ha de calcar que no es pot elaborar una política d'immigració sense contar amb l'opinió dels països d'origen, i es lo que esta fen precisament Europa actualment, els quals les seves reivindicacions no són conegudes pels països europeus.

Àfrica és el continent amb major nombre de fluxos migratoris del món i Europa només rep un 5% d'aquests moviments de persones. És un continent destrossat i els Governs europeus intenten jugar amb aquestes factors en el seu profit, establint acords econòmics que solament produïxen l'enfonsament d'aquests països. El filòsof francès Sami Nair va assenyalar en uns dels seus articles “que s’han de crear polítiques de coodesenvolupament serioses i axis generar riquesa en els països d'origen, a fi que la població no vegi l'emigració com única via de sortida”.

La solució ve esta en que s’han d'obrir els mercats als productes africans, lluitar contra la corrupció dels governs i cancel·lar el deute extern, que és el principal instrument de subdesenvolupament d'aquests països.

A més, la corrupció de les elits i els governs dels països africans són una causa important del subdesenvolupament del continent. En 15 anys, el desafiament d’Europa va a ésser com organitzar els fluxos migratoris de Àfrica i es evident que ha sigut un fracàs, perquè el continent està en marxa i no es pararà a Canàries, sinó que se expandirà per tota Europa, pel que és imprescindible realitzar un gran treball polític i, sobretot, de comunicació.