dimecres, 20 de juny del 2007

La dona musulmana entre la usurpació de drets i els estereotips



El títol del article ja resumeix molt be la problemàtica de la dona musulmana actual, una dona presonera entre dos mons, un mon interior, musulmà, en el qual se l’ha tret molts seus drets i a vegades tots els seus drets, i un mon exterior, no musulmà, en el qual esta representada per mols estereotips, cal destacar per excel·lència el de la dona oprimida.

Quant dins de la societat musulmana se l’ha confiscat tots els seus drets durant molts segles de la historia a fora del mon musulmà s’ha instrumentalitzat aquesta imatge “dona víctima” per justificar les teories mes dramàtiques, com la del xoc de les civilitzacions, de d’incompatibilitat de l’islam amb la modernitat, del mon civilitzat al mon barbar, del be i del mal..., segon aquesta visió masclista molt a la moda per cert ha impulsat al mon la idea de la salvació de la pobre dona fins a convertir-la a projectes d’estats, com l’exemple de la dona afgana o el projecte de la actualment el cas del projecte molt americà a l’orient mitja que “proposa” amb les reformes politiques radicals una revisió seria del estatut de la dona musulmana.

Es molt important saber com es mirant aquestes acusacions dins del mon musulmà, nomes es respon a tot això per al·legacions refusant categòricament i sempre des del sentiment mai des de la racionalitat, es contesta: que les dones musulmanes tenen tots els seus drets a l’islam i que totes aquestes “temptatives d’alliberació” de la dona promogudes per certs corrents, son no mes temptatives de desestabilització amb el objectiu de convertir la societat musulmana en una societat permissiva i amoral. Es d’imatge d’occident en els ulls de mols musulmans, aquesta mania que tenim els humans de reaccionar des de la nostra “reacció identitaria” obstaculitza tot intent de diàleg o de reforma. això ens fa també tancar els ulls sobre moltes transgressions en nom de la “de la preservació de la identitat musulmana”.

Arribant a quest nivell, ens hem de posar d’acord sobre un punt molt important, es indiscutible que hi ha una gran descriminalizació de les dones musulmanes, això es real, però hem de començar per diferenciar entre el fet cultural i la essència de la religió, entre un missatge espiritual i les seves diferents interpretacions: s’acusa ràpidament a l’islam com a religió de la descriminalizació de les dones i de la incentivació a la violència o l’aplicació de algunes tortures barbares...

Elm problema no ho posa realment el Alcorà però lo que s’ha fet amb el Alcorà durant els segles, lectures i interpretacions sexistes capa la dona, també en hem de posar d’acord sobre un punt: es molt fàcil trobar arguments alcorànics que inferioritzan la dona com en tots els texts religiosos com la Bíblia o el Torà, això passa quant pràcticament una lectura literal i estàtica que no te en compte la dinàmica de les èpoques de les relacions d’aquest textos.

Tot això ens ha de fer reflexionar sobre el tractament que es fa des de occident sobre aquest tema i que hem de saber abans, que la dona en occident si ha aconseguit algo es que perquè ho ha lluitat ella mateixa i partint des del context històric, religiós, social del moment concret...

5 comentaris:

Anònim ha dit...

m ´agrada el que escrius Karim.Et llegiré sovint perque tenim temes en comú.si vols entrar en el meu bloc: estela-jiménez.blogspot.com.salut.

Anònim ha dit...

perdona la pagina es sin acento en jimenez:
estela-jimenez.blogspot.com.

DOLORS ha dit...

Karim un post al mes és molt poc no?

Anònim ha dit...

karim anima´t i escriu alguna cosa del ramadà, per exemple.

Anònim ha dit...

Per que no:)