dimecres, 5 de novembre del 2008

" Allah, al Watan, al Barça "

Yassine Bellassal, 18 anys, és un seguidor del FC Barcelona. Una passió que li costa 18 mesos de presó. Havia escrit sobre el tauler la divisa del Marroc " Déu, la Pàtria, el Rei ", substituint a l'últim per "Barça". Cosa no li va agradar a la qual al director de col•legi de l'escola de Aït Ourir, un poble prop de Marrakech, que ho va denunciar la Gendarmeria.

El cas és que al Marroc, no es bromejar amb nom del monarca. El ministeri públic li acusa al jove Yassine de falta de respecte del rei. Desgraciadament, gens sorprenent. Després, com de costum en aquest tipo d'assumptes, vam assistir a un judici expeditiu, on no va tenir temps per descomptat ni l'ocasió de recórrer a un advocat.

Yassine Bellassal ha estat condemnat el dimecres, 22 d'octubre a la tarda a 18 mesos de presó. Va començar a expiar la seva pena en la presó de Boulmharez, a Marrakech, va amuntonar en una cel•la aproximadament amb 80 altres presos de dret comú, segons les declaracions de la seva família.

Amb el suport d'aquesta última, respecte al compliment de certes formalitats, va poder continuar estudiant des de la presó. Pocs detalls estan disponibles per a l'assumpte: els fets pujarien per fi del ramadán i Yassine hauria estat condemnat quaranta-vuit hores després de la seva detenció. No sabem sobre quin article de llei es va basar el que devem amb molta pena apel•lar la "Justícia". La sentència va indignar pocs periòdics marroquins que van poder repetir l'assumpte, per exemple com “AL Jarida Oula” entre algun altre.

Però la mobilització popular no té la mateixa envergadura que en el moment d'assumpte que toca a periodistes o gent que escriu en Blogs... La societat civil marroquina quan a ella expressa la seva protesta molt tímidament per por a represàlies com passa molt sovint en aquest tipus de casos. Lo mes curiós es que judicis mediocres com aquest que el monarca mateix és molt certament lluny d'aprovar, fan perdre tota esperança del poble marroquins dins i fora del Marroc i això es no es pot definir no mes amb una paraula: es trist.

Com podem condemnar de manera tan expeditiva a un adolescent per una broma i mostrar menys diligència quan uns altres poden fer crims contra la humanitat.

I aquest cas no deixa de ser un fet trist que deixa en evidencia la democratització d’un país... a vegades m’oblido i parlo dels drets humans i la democràcia... si en un país de democràcia es pot justificar una guerra amb uns quants innocents i jutjar a uns quans joves també per el simple fet de tenir una opinió personal que sigui antimonàrquica... crec que es la esperança de viure en una democràcia real la que em fa somiar axis.