dimecres, 5 de novembre de 2008

" Allah, al Watan, al Barça "

Yassine Bellassal, 18 anys, és un seguidor del FC Barcelona. Una passió que li costa 18 mesos de presó. Havia escrit sobre el tauler la divisa del Marroc " Déu, la Pàtria, el Rei ", substituint a l'últim per "Barça". Cosa no li va agradar a la qual al director de col•legi de l'escola de Aït Ourir, un poble prop de Marrakech, que ho va denunciar la Gendarmeria.

El cas és que al Marroc, no es bromejar amb nom del monarca. El ministeri públic li acusa al jove Yassine de falta de respecte del rei. Desgraciadament, gens sorprenent. Després, com de costum en aquest tipo d'assumptes, vam assistir a un judici expeditiu, on no va tenir temps per descomptat ni l'ocasió de recórrer a un advocat.

Yassine Bellassal ha estat condemnat el dimecres, 22 d'octubre a la tarda a 18 mesos de presó. Va començar a expiar la seva pena en la presó de Boulmharez, a Marrakech, va amuntonar en una cel•la aproximadament amb 80 altres presos de dret comú, segons les declaracions de la seva família.

Amb el suport d'aquesta última, respecte al compliment de certes formalitats, va poder continuar estudiant des de la presó. Pocs detalls estan disponibles per a l'assumpte: els fets pujarien per fi del ramadán i Yassine hauria estat condemnat quaranta-vuit hores després de la seva detenció. No sabem sobre quin article de llei es va basar el que devem amb molta pena apel•lar la "Justícia". La sentència va indignar pocs periòdics marroquins que van poder repetir l'assumpte, per exemple com “AL Jarida Oula” entre algun altre.

Però la mobilització popular no té la mateixa envergadura que en el moment d'assumpte que toca a periodistes o gent que escriu en Blogs... La societat civil marroquina quan a ella expressa la seva protesta molt tímidament per por a represàlies com passa molt sovint en aquest tipus de casos. Lo mes curiós es que judicis mediocres com aquest que el monarca mateix és molt certament lluny d'aprovar, fan perdre tota esperança del poble marroquins dins i fora del Marroc i això es no es pot definir no mes amb una paraula: es trist.

Com podem condemnar de manera tan expeditiva a un adolescent per una broma i mostrar menys diligència quan uns altres poden fer crims contra la humanitat.

I aquest cas no deixa de ser un fet trist que deixa en evidencia la democratització d’un país... a vegades m’oblido i parlo dels drets humans i la democràcia... si en un país de democràcia es pot justificar una guerra amb uns quants innocents i jutjar a uns quans joves també per el simple fet de tenir una opinió personal que sigui antimonàrquica... crec que es la esperança de viure en una democràcia real la que em fa somiar axis.

dilluns, 21 de juliol de 2008

65 Hours? In your Dreams !

Com seria la nostra vida si s'apliqués aquesta directiva?

Adéu a la jornada intensiva: passar 12 o 13 hores diàries en el treball implicaria haver de quedar-te a menjar, és a dir, que serien 13 o 14. Suma-li una hora de desplaçament per a anar i tornar del treball a casa i es queda en 15 o 16. Només amb dormir les 8 hores que recomanen els experts, ja tindríem el dia complet. Ni sopar, ni esmorzar, ni dutxar-te, ni estar amb la família.

I això no es tot, hi ha altres conseqüències derivades d'aquesta situació: majors salaris, sí, però majors despeses per a altres coses, com pagar a algú perquè cuidi als nens, cuini i fins i tot faci la compra per tu. Però, al marge d'anàlisis imaginàries, sí existeixen uns problemes reals que es derivarien d'un augment de la jornada laboral, encara que no sigui en tantes hores, i son els mes perillosos com segurament:

  • Major sinistralitat laboral, i això seria lo mes normal matemàticament es demostrable mes hores en la feina menys concentració, implica mes accidents...
  • Menor qualitat del servei.
  • Pitjor qualitat de vida.
  • Adéu a la conciliació familiar..

Entre moltes altres conseqüències negatives per la classe treballadora que som el motor d’aquesta societat. Per això ens hem de revelar, estem massa mal acostumats i com societat ens hem relaxat conservant el nostre suposat benestar, i ens hem tornat còmplices de lleis i normes com la dels 65 hores setmanals.


dimarts, 24 de juny de 2008

15 Anys Fen AMIC's

Benvolguts/es amics i amigues,

Des de l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya, desprès de 15 anys treballant temes d'immigració i estar al capdavant de totes les lluites sobre tot a nivell de Catalunya per les injustícies que pateixen els col·lectius immigrats ja en tocava celebrar amb vosaltres el nostre aniversari, i per això li fem arribar la nostra invitació per passar amb nosaltres el 15é aniversari de AMIC-UGT de Catalunya.

El dia 28 de Juny en la Plaça del Rei, Barcelona (molt prop del metre L4 Jaume Primer).

15 ANYS FENT AMICs! Haurà música, danses i degustacions del món. Convidem a tots i totes, amics i familiars a participar d'aquesta festa totalment gratis.Carpa d'associacions. En la mateixa plaça del Rei situarem l'espai de trobada i diàleg per a les entitats, on podran fer difusió de la seva cultura i de les seves activitats. També hi haurà una carpa infantil, on els més petits podran divertir-se pintant, jugant i gaudint de contes del món.

Carpa AMIC- exposició fotogràfica 15 anys fent AMICs! Escenari musical: presentació dels grups: danses de Bangla Desh, Solda Zafor (hip hop senegalès), Dorban (rock), Rosega Prim & the Wild, Style Band (reagge), cor de dones pakistán, Raganat (flamenc-fusió, rumba, salsa), danses bolivianes- Ballet Tinkuna, El Pati (rock català).

esteu tots convidats a la nostra festa i la vostra .

Jove gironí acusat d’ultratge a la bandera espanyola pels Mossos d'Esquadra.


El dia 15 de juny mentre es celebrava el partit GironaC.F - A.D.Ceuta a l’estadi del Montilivi, un jove gironí membre de Columna Supporters va ser identificat pels Mossos d’esquadra fent-lo responsable d’haver arrencat una bandera espanyola als aficionats del Ceuta.

L’acusen de resistència a l’autoritat, desperfectes públics i ultratge a la bandera espanyola. El proper dilluns dia 23, es sabrà si el jutge tira endavant aquest procés judicial.

Columna Supporters Girona C.F., demana el suport de tots els col·lectius antifeixistes de l’esquerra independentista per tal d’aturar aquesta repressió sobre el poble català.


divendres, 30 de maig de 2008

Fins sempre!


Una Gran persona en ha deixat el 28 de maig en l'Hospital Clínic de Barcelona Sebastià Salellas, Nascut fa 59 anys a Viladamat, el lletrat es va fer molt popular per la seva actitud humanista, i això amb la defensa dels independentistes detinguts pel jutge Garzón en 1992, la dels immigrats de l'operació Estany, acusats de pertànyer a una cèl·lula terrorista islàmica, i per la seva llarga i espessa barba, gairebé tan gran com el seu humanisme i simpatia.

Avui ha sigut el dia del seu enterrament, amb les persones que han assistit al funeral ja es deia tot, hi havia dels politics, jutges, advocats, personalitats del mon social.... mes importants a Catalunya a les persones mes humils i normals d’aquest poble, aquest ventall reflecteix la humilitat d’en Salellas i el seu compromís amb la lluita social i la justícia de veritat.

No tinc mes paraules per descriure la meva tristesa per aquesta gran perduda, no mes ho puc expressar amb llàgrimes i el meu més sentit condol per la pèrdua d’un pare, a la seva família i amics.

Tots resarem per tu, alguns a Jesús altres a Alah ..... amb el desig de que estes on estès ara, t’agraïm tot lo que has fet i deixat pels que mes et necessitaven.

Fins sempre!

dilluns, 19 de maig de 2008

JO SÓC UN DELS REIS DEL FI



Jo sóc un dels reis de la fi

Salto del meu cavall en l'últim hivern.

Sóc l'últim sospir de l'àrab.

No trec el cap sobre els terrats i no miro al meu al voltant

per si em veu aquí algú que em conegui i sàpiga que he polit el marbre de les paraules perquè la meva dona travessi descalça camps de llum.

No trec el cap per la nit per a no veure una lluna que il·luminava tots els secrets de Granada cos a cos.

No trec el cap per l'ombra per a no veure a algú portant el meu nom i corrent enrere meu: descarrega'm del teu nom i dóna'm la plata de l'àlber.

No miro cap a enrere per a no recordar que vaig passar per la terra.

No hi ha terra en aquesta terra des que el temps es va trencar entorn de mi, fragment a fragment.

No estava enamorat per a creure que les aigües eren miralls,

com els vaig dir als meus vells amics.

I no hi ha amor que intercedeixi per mi.

Des que he acceptat el pacte de pau no tinc present per a passar demà prop de la meva ahir.

Castella hissarà la seva corona sobre el minaret de Déu.

Escoltaré el soroll de les claus en la porta de la nostra edat d'or.

Adéu a la nostra història.

Seré jo qui tancarà l'última porta del cel?

Jo sóc l'últim sospir de l'àrab.


Vui compartir amb tots vosaltres aquesta poesia de Mahmud Darwich,es una obra d'art perquè parla de la decadència de tota una cultura, al mateix temps el orgull del poble àrab i per mes gran que sigui una cultura com la àrab es molt semblant a la catalana sobre tot si torneu a llegir aquest tros de la poesia :

“Des que he acceptat el pacte de pau no tinc present per a passar demà prop de la meva ahir”

Sense passat no hi ha futur i no com diuen algun no s’ha de remoure el passat i mirar al futur ...






dilluns, 5 de maig de 2008

La gran evasió, Presó i Terrorisme : [versió marroquina]


Sembla el títol d’una pel·lícula però no es axis, Segons fonts de l'aparell de seguritat marroquí, les 9 persones empresonades a la presó de Kenitra per a la seva participació en els atemptats de Casablanca el 2003 (i condemnades a 20 anys de presó), han aconseguit escapar, el passat dilluns 7 abril de 2008 a trenc d'alba, gràcies a un túnel soterrani. Tant dir com el cap d'obra de John Sturges i la producció de la pel·lícula culte «La gran evasió» amb, entre altres, el actor Steve Mc Queen, ha servit d'inspiració.

«Tothom sap que les presons al Marroc són verdaders nius de corrupció. Això està omnipresent a l'exterior, perquè passa això dins de les presons ? qualsevol persona interna port aconseguir tots els productes alimentaris, drogues, Alcohol, targetes telefòniques, cigarretes,tot el que vol…no mes a canvi de diners, i perquè no, llibertat també . En el cas precís, i segons el correu dels evadits, no hi hauria hagut complicitat del personal penitenciari, però no se sap mai» , declara una font ben informada.

Per a l'hora, una verdadera persecució ha estat llançada des que la notícia ha estat escampada al país. Els llocs fronteres han estat sensibilitzats i el centre de vetlla, és a dir tots els actors encarregats de la seguretat del país, han estat activats.

Originaris de Casablanca, els antics pensionistes del centre penitenciari de Kenitra no han deixat de clamar la seva innocència i han «justificat» la seva evasió com a únic recurs per trobar la llibertat.

Aquest nou assumpte d'evasió, aproximadament poc espectacular, llança el debat sobre el funcionament de les presons al Regne. Mentre que la superpoblació de la presó ha estat puntejada del dit des de fa anys, les pràctiques com la corrupció semblaven ser «normalitzades» fins i tot banalitzades. Certament, en aquest estadi de l'enquesta, és massa prematur per treure conclusions. No obstant això, la «pista» de la complicitat no hauria de ser apartada pels investigadors.

Com les eines necessàries a la construcció del famós túnel tenen pogut ser introduïts en la presó ? Aconseguir cavar desenes fins i tot centenars de metres en sota sòl no és no un exercici de tot descans. Cal cavar hores i hores al nas i a la barba dels vigilants. On han passat els quilograms de terra ? Com 9 persones «domiciliades» en diferents cel·les han pogut prendre la fugida en el mateix timing ? Tantes interrogacions de les quals les respostes condicionaran l'explosió de la veritat.

Però això no deixa de demostrar la poca transparència del funcionament de les presons entre altres organismes governamentals al Marroc , la meva conclusió es: molta corrupció i poca responsabilitat política i no diré professional ja que les condicions dels treballadors de les presons al Marroc a vegades es pitjor que la dels personers.

dimecres, 30 d’abril de 2008

Tots i totes al carrer el 1r de Maig !


El 1r de Maig, els homes i dones que apostem per una transformació radical de la societat hem de sortir al carrer per combatre les condicions laborals, socials i de vida que ens imposa el capitalisme precari, per fer sentir la nostra solidaritat i lluita sindicalista amb el conjunt de lluites socials del món.

Tots i totes al carrer !
Que ens sentin el 1er de Maig ! Un altre món es possible sense capitalisme i amb drets reals. Tots i totes a la manifestació:

12:00 hores, Plaça independència, Girona.


dijous, 24 d’abril de 2008

Una Rosa i un Llibre

Una diada amb molta historia enrera sempre m’ha agradat i un dia com aquest m’enrecordo el primer dia que ho vaig viure, ha sigut fantàstic ! els enamorats es regalen dos coses que pel humans son molt valuoses, la rosa, símbol de la bellesa i les coses mes maques que ens ha donat la naturalesa i el llibre, el testimoni de tota la historia de la humanitat, i desprès preguntant i cercant he trobat coses que m’agradaria compartir amb vosaltres.

Antigament, les classes aristocràtiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.

Segles després, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a ésser, com ho és en l'actualitat, una festa típica celebrada arreu de Catalunya per tothom.

I també aquest caire que no podem oblidar, el nacionalista que sempre ha pres la festa, més gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu símbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.

Una diada amb mols de sentiments i historia no es pot celebrar que amb un Llibre i una Rosa.

Feliç Sant Jordi !!

dilluns, 11 de febrer de 2008

El PP proposa: "visat per punts pels immigrats"



Els punts s'atorgaran en funció de les possibilitats d'integrar-se que tingui un immigrant.

• Insisteix que s'expulsarà immediatament als immigrants que hagin comès algun delicte.


El PP engegarà, si guanya les eleccions, un sistema de visat "per punts" per a afavorir l'arribada A Espanya d'aquells immigrants que, per la seva capacitat, facilitat “d'integració”, o experiència en determinats sectors, siguin requerits pel mercat de treball.


Aquesta és una de les propostes del programa electoral del PP que ha avançat en roda de premsa el seu responsable, Juan Costa, qui ha assenyalat que el seu partit vol donar "un nou impuls" a la regulació de la immigració, "substituint la política del contingent únic que existeix ara" i establint aquest nou sistema.


Els estrangers concursaran en un sistema de punts que variaran segons la seva possibilitat “d'integració” Segons el document que recull les bases del programa electoral, si el PP guanya les eleccions del 8 de març crearà "un nou sistema de visats i permisos per a l'entrada legal a Espanya", de manera que "els estrangers concursaran en un sistema de punts, que seran atorgats en funció de circumstàncies que afavoreixin la seva integració". Costa ha explicat que aquest sistema no s'aplicarà per a immigrants "que venen de determinats països amb els quals podem tenir vincles històrics o preferencials", o tinguin capacitat o formació "que pugui ser important" per al funcionament de l'economia per cobrir una manca concreta.


"Complir les lleis i respectar els costums" Mitjançant la signatura del contracte d'integració anunciat pel PP, l'immigrat es comprometria a "complir les lleis, respectar els costums dels espanyols, aprendre la llengua, pagar els seus impostos" i a treballar "activament per a integrar-se


D’aquí ve la meva preocupació davant "d’aquesta competició en la qual semblen estar ficats els partits polítics, més els de la dreta, per mostrar qui manté una postura de major fermesa enfront de la immigració". i subratllant que la proposta de Rajoy "dóna a entendre que els immigrats no respecten la llei i, per tant, que són criminals, terroristes....", mentre que Gregorio Peixos-Barba, un dels pares de la Constitució, creu que aquesta proposta promogui la xenofòbia i busca un "vot concret" el vot de la part mes racista de la societat.

Aquestes son les apostes d’un partit xenòfob i racista i ara suposo que entre Rajoy i Duran en obligaran als immigrats a ser bons per tenir mes punts , i que cridem “Raul a la selecció !!” i a insultar a Luis Aragonès i insultar a Hamilton ... sentin les ultimes declaracions dels del PP i CIU ja em puc esperar tot de gents sense escrúpols que utilitza al col·lectiu mes dèbil parlant políticament per guanyar els vots dels mes racistes.

La meva pregunta ara mateix es :

Amb un immigrat amb dret a vot tindrien collons a poroposar això ?

tal com esta la Democracia tot al final poden dir :