dijous, 24 de maig de 2007

Transes - Nass El-Ghiwane els "Rolling Stones de l’Àfrica"




El realitzador americà Martin Scorsese ha reiterat, dimarts vespre, tota la seva admiració per a la pel·lícula marroquina "Angoixes", posada en escena per Ahmed Al-Maanouni i produïda per Izza Genini, presentant aquest llargmetratge en la secció "Cine Clàssic" al 60è Festival de Canes.
Aquesta pel·lícula, que traça l'itinerari geogràfic i cultural del grup Nass El-Ghiwane, "m'ha inspirat molt i la seva música m'ha obsessionat fins i tot", ha assenyalat Martin Scorsese, que era envoltat de realitzadors internacionals, en ocasió del llançament de la "World Cinema Foundation" (WCF) que es proposa de restaurar caps d'obra "negligits" del patrimoni cinematogràfic.

El realitzador americà, que s'ha dit molt feliç que "Transes" inaugura la WCF, ha subratllat que més enllà d'una pel·lícula de música, aquest llargmetratge "revela realment la universalitat cultural, un país i un contingut social".

"Durant la meva infantesa, he estat alimentat de pel·lícules vingudes del món sencer", ha dit, fent fixar-se que "ha descobert així l'Índia amb Satyajit Ray i d'altres països com Itàlia, Anglaterra i el Marroc a través del seu cinema".

jo personalment sempre he qualificat Nass El-Ghiwane els "Rolling Stones de l’Àfrica", no mes superen al llegendaris Rollins Stones amb que han fet tota una carrera musical plena de militància i lluita social quant al Marroc no es podia reivindicar cap dret i el que ho feia o anava a la presó o el mataven... son els primers que han cridat i amb veu alta per tot el poble no no mes el marroquí si no del Maghrebí reivindicant els drets i les llibertats.

dimarts, 22 de maig de 2007

PERQUÈ NO PODEN VOTAR ?


No se entén que entre tantes declaracions polítiques encara es vol posar el Dret a vot com tema per debatre, ja que tal com diu la declaració de drets humans, que es un dels drets fonamentals de les persones, ara que s’apropen les eleccions municipals, en el nostre país hi ha una part que se li nega aquest dret polític: el residents no comunitaris.

Escollir als que han de prendre les decisions polítiques, socials, econòmics i culturals de la societat on vivim es la base essencial de qualsevol societat democràtica, si vivim en una societat, treballem i paguem els nostres impostos tendirem que votar.

Però la realitat en el estat espanyol i a catalunya, no mes poden votar a les properes municipals el ciutadans comunitaris o ciutadans de tercers països amb els quals el estat espanyol tingui firmat acords de reciprocitat, es a dir si una persona de nacionalitat espanyola viu en un altre país on pot votar, llavors els ciutadans d’aquests països poden votar a espanya, com el cas de Argentina, Uruguai, Chile o Noruega.

Fora d’aquest acords queden molt milers de persones residents legals al estat espanyol fora, que no poden escollir els seus alcaldes o presentar-se per representar els seus municipis als ajuntaments, tota aquesta gent estan visquin aquí treballen, col·laborant al desenvolupament d’aquest país i que no poden participar en un dels esdeveniments mes importants de la vida política i social de les seves localitats: les eleccions.


Que passa amb altres països europeus?

Moltes reivindicacions pel dret a vot ha portat a les institucions europees i algunes tant importants com el parlament europeu i el consell europeu em moltes ocasions s’han pronunciat a favor del dret a vot, i això sol·licitant als estats membres de la unió que adaptin les seves legislacions per poder estendre aquest dret a tots els residents, independentment del seu origen o nacionalitat.

Entre aquest països hi ha que han fet cas a les reivindicacions raonables del parlament i el consell europeu com el cas de Suècia i Dinamarca que concedeixen el dreta vot a les eleccions locals als “estrangers” residents de 3 anys, i a Holanda als residents a partir de 5 anys i a Irlanda no mes desprès de 6 mesos de residència legal.


Que passaria si es concedeix el dret a vot?

Que mes 800.000 residents legals en tot el estat espanyol podrien exercir un participació política activa, i com això no existeix passa que alguns polítics utilitzen la immigració com clau electoral per aconseguir els vots de la dreta, i ho fan amb els seus discursos racistes vinculant la immigració amb la delinqüència o com els últims anys amb el terrorisme, i això no passaria evidentment si els eludits pugessin votar i decidir qui ha de parlar en nom del poble, seria tot lo contrari, trobaríem segurament molt polítics que s’han pronunciat últimament contra la immigració i vinculant-la amb terrorisme parlant de lo que aporta la immigració a la nostra societat i com col·labora en el desenvolupament d’aquest país

Finalment i com cada legislatura s’ha començat amb mal peu aquestes eleccions municipals. Tots els àrabs són potencialment yihadistes! igual que tots els bascos són potencialment etarres!. El discurs - d’en Mas i d'en Duran-generalista d’empastifar-ho tot, és dolent: primer és mentida i segon és de mala fe. Segur que no perd vots el que ho ha dit, ja que la majoria d’immigrants no poden votar a les eleccions municipals. Ho sabem tots i els que no ara ja ho saben, i es coneix que pot donar vots, especialment allà a on la immigració viu i conviu, que és en els pobles i en el treball, i no en les urbanitzacions de luxe, tot posant pólvora a la cohesió social.