divendres, 30 de maig del 2008

Fins sempre!


Una Gran persona en ha deixat el 28 de maig en l'Hospital Clínic de Barcelona Sebastià Salellas, Nascut fa 59 anys a Viladamat, el lletrat es va fer molt popular per la seva actitud humanista, i això amb la defensa dels independentistes detinguts pel jutge Garzón en 1992, la dels immigrats de l'operació Estany, acusats de pertànyer a una cèl·lula terrorista islàmica, i per la seva llarga i espessa barba, gairebé tan gran com el seu humanisme i simpatia.

Avui ha sigut el dia del seu enterrament, amb les persones que han assistit al funeral ja es deia tot, hi havia dels politics, jutges, advocats, personalitats del mon social.... mes importants a Catalunya a les persones mes humils i normals d’aquest poble, aquest ventall reflecteix la humilitat d’en Salellas i el seu compromís amb la lluita social i la justícia de veritat.

No tinc mes paraules per descriure la meva tristesa per aquesta gran perduda, no mes ho puc expressar amb llàgrimes i el meu més sentit condol per la pèrdua d’un pare, a la seva família i amics.

Tots resarem per tu, alguns a Jesús altres a Alah ..... amb el desig de que estes on estès ara, t’agraïm tot lo que has fet i deixat pels que mes et necessitaven.

Fins sempre!

dilluns, 19 de maig del 2008

JO SÓC UN DELS REIS DEL FI



Jo sóc un dels reis de la fi

Salto del meu cavall en l'últim hivern.

Sóc l'últim sospir de l'àrab.

No trec el cap sobre els terrats i no miro al meu al voltant

per si em veu aquí algú que em conegui i sàpiga que he polit el marbre de les paraules perquè la meva dona travessi descalça camps de llum.

No trec el cap per la nit per a no veure una lluna que il·luminava tots els secrets de Granada cos a cos.

No trec el cap per l'ombra per a no veure a algú portant el meu nom i corrent enrere meu: descarrega'm del teu nom i dóna'm la plata de l'àlber.

No miro cap a enrere per a no recordar que vaig passar per la terra.

No hi ha terra en aquesta terra des que el temps es va trencar entorn de mi, fragment a fragment.

No estava enamorat per a creure que les aigües eren miralls,

com els vaig dir als meus vells amics.

I no hi ha amor que intercedeixi per mi.

Des que he acceptat el pacte de pau no tinc present per a passar demà prop de la meva ahir.

Castella hissarà la seva corona sobre el minaret de Déu.

Escoltaré el soroll de les claus en la porta de la nostra edat d'or.

Adéu a la nostra història.

Seré jo qui tancarà l'última porta del cel?

Jo sóc l'últim sospir de l'àrab.


Vui compartir amb tots vosaltres aquesta poesia de Mahmud Darwich,es una obra d'art perquè parla de la decadència de tota una cultura, al mateix temps el orgull del poble àrab i per mes gran que sigui una cultura com la àrab es molt semblant a la catalana sobre tot si torneu a llegir aquest tros de la poesia :

“Des que he acceptat el pacte de pau no tinc present per a passar demà prop de la meva ahir”

Sense passat no hi ha futur i no com diuen algun no s’ha de remoure el passat i mirar al futur ...






dilluns, 5 de maig del 2008

La gran evasió, Presó i Terrorisme : [versió marroquina]


Sembla el títol d’una pel·lícula però no es axis, Segons fonts de l'aparell de seguritat marroquí, les 9 persones empresonades a la presó de Kenitra per a la seva participació en els atemptats de Casablanca el 2003 (i condemnades a 20 anys de presó), han aconseguit escapar, el passat dilluns 7 abril de 2008 a trenc d'alba, gràcies a un túnel soterrani. Tant dir com el cap d'obra de John Sturges i la producció de la pel·lícula culte «La gran evasió» amb, entre altres, el actor Steve Mc Queen, ha servit d'inspiració.

«Tothom sap que les presons al Marroc són verdaders nius de corrupció. Això està omnipresent a l'exterior, perquè passa això dins de les presons ? qualsevol persona interna port aconseguir tots els productes alimentaris, drogues, Alcohol, targetes telefòniques, cigarretes,tot el que vol…no mes a canvi de diners, i perquè no, llibertat també . En el cas precís, i segons el correu dels evadits, no hi hauria hagut complicitat del personal penitenciari, però no se sap mai» , declara una font ben informada.

Per a l'hora, una verdadera persecució ha estat llançada des que la notícia ha estat escampada al país. Els llocs fronteres han estat sensibilitzats i el centre de vetlla, és a dir tots els actors encarregats de la seguretat del país, han estat activats.

Originaris de Casablanca, els antics pensionistes del centre penitenciari de Kenitra no han deixat de clamar la seva innocència i han «justificat» la seva evasió com a únic recurs per trobar la llibertat.

Aquest nou assumpte d'evasió, aproximadament poc espectacular, llança el debat sobre el funcionament de les presons al Regne. Mentre que la superpoblació de la presó ha estat puntejada del dit des de fa anys, les pràctiques com la corrupció semblaven ser «normalitzades» fins i tot banalitzades. Certament, en aquest estadi de l'enquesta, és massa prematur per treure conclusions. No obstant això, la «pista» de la complicitat no hauria de ser apartada pels investigadors.

Com les eines necessàries a la construcció del famós túnel tenen pogut ser introduïts en la presó ? Aconseguir cavar desenes fins i tot centenars de metres en sota sòl no és no un exercici de tot descans. Cal cavar hores i hores al nas i a la barba dels vigilants. On han passat els quilograms de terra ? Com 9 persones «domiciliades» en diferents cel·les han pogut prendre la fugida en el mateix timing ? Tantes interrogacions de les quals les respostes condicionaran l'explosió de la veritat.

Però això no deixa de demostrar la poca transparència del funcionament de les presons entre altres organismes governamentals al Marroc , la meva conclusió es: molta corrupció i poca responsabilitat política i no diré professional ja que les condicions dels treballadors de les presons al Marroc a vegades es pitjor que la dels personers.