dimarts, 8 de març de 2016

DÍA DE LA MUJER TRABAJADORA ? PANTOMIMA !


Me ha llevado a escribir esta pequeña opinión todo el bombardeo mediático y en la redes sociales sobre este día, con frases como: "cada día es el día de la mujer trabajadora" "cada vez más iguales" ... Pero llevo muchos años de mi vida viendo que estas campañas que yo considero que son parches para ocultar la verdadera discriminación  de la mujer, en casi todos los ámbitos, más de 10 años de campañas por el mes de marzo, para que la brecha salarial entre mujeres y hombre oscila entre el 20% y el 25%, una cuarta parte, mientras seguimos con las mujeres que están en el servicio doméstico sin derecho a paro, las trabajadoras de dependencia cobrando salarios precarios en condiciones precarias, mientras en los convenios colectivos las categorías laborales son para todos por igual, pero a la hora de contratar siempre hay pluses para los hombres que disimuladamente hacen esta brecha salarial... Podría estar así horas y horas.


Lo que necesitamos es menos campañas para quedar bien y parecer políticamente correctos, y más actuaciones para poder invertir esta situación, sancionar más a los que no contratan a mujeres por qué no queden embarazadas, cuidar más las condiciones laborales de los que nos cuidan cuando nadie lo puede hacer, invertir más en políticas de igualdad reales, llevar a cabo todo lo negro sobre blanco, y quien no lo respete que lo pague y muy caro, si no hacemos así, estas leyes y propuestas seguirán siendo papel mojado, y todo quedara en campañas para quedar bien el 8 de marzo y el día 9 de marzo de cada año seguiremos con la misma discriminación sutil hacia nuestras madres, hermanas, mujeres, compañeras, amigas y abuelas ... 


Desde de este pequeño altavoz que es la red, todo mi respeto a todas las mujeres trabajadoras y las que trabajan sin ser remuneradas en sus casas educándonos con la intención de que algún día seamos más justos.

dimarts, 26 de gener de 2016

REFUGIATS A UN CARRER SENSE SORTIDA.


Un carreró sense sortida, és el que Europa es troba en la seva (no) gestió dels emigrants refugiats. De moment només Angela Merkel sembla que es va adonar. La cancellera alemanya va dir fa unes setmanes a la televisió ZDF que la situació era "molt insatisfactòria" i va advertir: "la qüestió dels emigrants refugiats ens ocuparà més als europeus que el tema Grècia i la estabilitat de l'euro". He de dir que Berlín s’ha de preocupar: Alemanya podria albergar fins a 750.000 refugiats el 2015, segons estimacions no oficials - contra 203.000 al 2014.

A la gent ens impacten més les dades, i per això vull destacar que segons l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM), més de 613.000 immigrants i refugiats han arribat aquest any a Europa a través del Mediterrani i més de 3.100 morts. El UNICEF tampoc veu cap descens en aquests moviments de població. UNICEF va dir que milers de sirians, iraquians i afganesos segueixen creuant les fronteres gregues. Al setembre del 2015, entre 4000-6000 persones van entrar a Grècia tots els dies d'acord a UNICEF, amb un pic el 9 d'octubre de 9000.

Fins ara només són dades que ens poden preocupar o no, però per desgracia una imatge com la del petit AYLAN ens impacta com a societat i comencem a buscar les formes d’ajudar a aquests milers de persones, però per desgracia això ens dura molt poc, tot just fins que als informatius ens posin coses més entretingudes per poder girar la mirada cap a un altre costat, però cada dia moren mes AYLANS de la mateixa forma i sobre la mateixa vora del mar. Segon el diari francès LIBERATIÓN cada dia moren dos nens a la mateixa platja a les mateixes condicions del petit AYLAN.

Europa per motius geogràfics esta davant d’un gran repte, és el d'acceptar la realitat dels refugiats i també assumir la seva part de la culpa, i no serà una cosa sense l’altre, es a dir: si no acceptem el nostre paper en la guerra de Síria no podrem donar solució a aquest fenomen, o, com a mínim, una solució humana, sèrie i compromesa, amb tota aquesta gent que fugint de la mort, es troba amb l'hostilitat dels que es creuen que són els que els poden salvar de la mort. També hem de tenir clar, que quan surts de casa teva tot i sabent que t’estàs posant en un carreró sense sortida, és degut a que a casa teva ja no hi pots estar; es una decisió que ha costat moltes morts a tota aquesta gent.

En aquest cas la U.E. fa una política d'amagar el cap sota l'ala per no anar a cercar l'arrel del problema, i a mes a mes fa cas omís a les seves pròpies lleis com la convenció de Ginebra signada al 1864, i que la seva missió és protegir a les víctimes de els conflictes armats, siguin d'on siguin els seus orígens...
Per mi, aquesta onada d'emigrants és la conseqüència de la passivitat d'Europa en les guerra de l'Orient Mitjà i per tant, han de fer-se responsables de la conseqüències socials, ja que no escapen dels seus països per decisió pròpia, sinó que són desplaçats i que tenen dret a sol·licitar asil.

I cal destacar i molt com s’ha bolcat la societat civil amb aquest fenomen dramàtic, i com s’han mogut en el nostre cas a Catalunya, organitzacions i ajuntaments... per donar suport i ajuda i benvinguda als refugiats, lluitant conta les traves posades pel poder central de l'Estat, que no deixa de ser un mecanisme més dels que han propiciat aquest drama humà.


No es maco tornar a la imatge del petit AYLAN, però ho hem de fer perquè cada dia moren dos AYLANS en el mateix lloc i en les mateixes condicions, i com a éssers humans no ho hem de permetre, i per això, per no mirar a aquella vora de la platja, no significa que no moren cada dia més nens en busca d'una pau que els han tret a casa seva.