divendres, 14 de desembre de 2007

LA NENA / EL CRIT



En la platja hi ha una nena,

la nena té família

I la família una casa.

La casa té dues finestres i una porta...

En el mar, un cuirassat es diverteix caçant als quals caminen

Per la platja: quatre, cinc, set

Cauen sobre la sorra.

La nena se salva per poc,

Gràcies a una mà de boira,

Una mà no divina que l'ajuda.

Crida: Pare! Pare! Aixeca't, tornem: el mar no és com nosaltres.

El pare, amortallat sobre la seva ombra, a la mercè de l'invisible,

No respon.

Sang en les palmeres, sang en els núvols.

la veu s'alça i s'escampa per la mes llunyana platja.

Crida en la nit deserta.

No hi ha eco en l'eco.

Converteix el crit etern en notícia Ràpida que deixa de ser notícia quan

Els avions tornen per a bombardejar una casa

Amb dues finestres i una porta.

En aquestes dates tan assenyalades amb molta felicitat i festes m’agradaria ser el que us faig recordar que moltes parts d’aquest mon hi ha nens que criden patin les bales de les armes del opressor i un exemple es Palestina.

Bones festes a tots i totes !

4 comentaris:

zel ha dit...

Bones festes a tu, que dur i que real l'escrit, Karim, és lluitar contra tot el bé establert pel poder del diner, ja ho saps, oi? Petons.

Estela ha dit...

Realment trist, crec que la imatge ja no necessita gaires paraules. bon any amic karim.

Estela ha dit...

karim a veure si entres al meu blog, m´agradaria saber la teva opinió del post que he fet sobre el marroc.una abraçada.

zel ha dit...

Gracies per passar, Karim, tens tot el meu suport, si necessites quelcom, ja ho saps, missatge! Petons, maco