dilluns, 4 de juny de 2007

EM VAIG CASAR AMB TU, LLIBERTAT


Jo tenia un palau

que albergava a les dones més belles del món:

àrabs,

bizantines,

turques

i kurdes.

En el meu palau havia joguines fabricades a París

i un exèrcit de gats de Damasc.

Era l'únic home de la història

sense fills, criats ni descendents.

Era el príncep de l'amor,

un dia viatjava per les pupil•les verdes

i altre per les pupil•les color mel.

Allí estaven el perfum negre, les primeres pluges

i les flors silvestres,

allí havia ulls

que nedaven com gavines per la meva circulació sanguínia,

allí havia llavis devoradors com petxines marines,

allí havia un peix viu sota l'aixella

i feia olor a mar,

allí havia uns pits que sonaven entorn de mi

com tambors africans.

Jo era el sant de les paraules,

el sheij de les vies místiques,

rentava amb música el rostre de les ciutats de pedra,

era l'observador, l'explorador

i el posseït pel foc etern de la poesia.

Com Moisès

vaig sembrar en les aigües del Mar Rojo,

vaig ser un Messies abans que arribés el cristianisme,

la mà de cada dona que tocava

es convertia en un lliri aquàtic.

Allí havia mil dones en la meva història,

però de totes les dones del món

només em vaig casar amb la llibertat.

Poema escrit per NIZAR QABBANI i traduït amb tota la innocència del mon al català per KARIM SABNI

Nizar Qabbani: diplomàtic sirià i un dels més cèlebres poetes àrabs contemporanis (1923-1998). És conegut principalment per una poesia de caràcter amorós i sexual i per l'ocupació d'una "tercera llengua" que, basada en el més impecable àrab literari, pretén capturar la vivesa i l'elasticitat del parla col•loquial de Síria. Nizar Qabbani va néixer al març de 1923 en una de les grans cases del vell Damasc, fill d'un pastisser. Va estudiar, després de la primària, en la Facultat Científica
Nacional, escola bilingüe franco-àrab en la qual solien matricular-se els fills de la petita burgesia Damascena. Allí va ser alumne del poeta Jalil Mardam.

2 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
zel ha dit...

Karim, he arribat aquí seguint el blog del Camil, i veig que debem tenir una amiga comuna, la dolors.
Quan una cosa ens agrada, per propera, per planera, per valenta, els catalans solem dir "els tens molt ben posats", perdona'm l'expressió. Enhorabona pel teu esforç i el teu esperit. La lluita per bandera. Una abraçada.